Què ens fa por de la por?

De sobte un dia t’aixeques i tens por, por al primer dia d’escola, por de la gent, de la pluja, dels espais oberts, dels tancats, de parlar en públic, d’anar al cine sols, dels perills , de la feina..

Ens paralitza la respiració i comencem a suar, l’angoixa ens fa pensar en negatiu, el que fins ara ens estava bé de sobte trontolla, ha estat tot d’una que el cos a reaccionat davant petits fets quotidians que fins ara no tenien importància.

Em pregunto què ho fa, què ens passa avui dia.

Si ens parem a pensar, antigament no tenien massa temps ni mirar-se el melic, s’havia de treballar i tirar endavant com fos, la família, la feina, les hipoteques.. com que la majoria no tenien res, res no volien, sobreviure ja era una batalla vençuda, eren altres temps, però no eren millors que ara, no senyors, tant sols eren diferents.

Ens canvien les prioritats, s’ha de tenir un bon cotxe, una bona moto per l’estiu, la barqueta varada a bon port i els nens a l’escola, si pot ser privada ja que la pública està plena d’arreplegats d’altres països, tot plegat un munt de cars propòsits que no et fan feliç, al contrari et fan tenir les pors i les inseguretats de no poder arribar i ser un pelacanyes.

La por no varia d’uns als altres, tots tenim por a perdre el que ens ha costat tant de guanyar o por a no aconseguir els nostres objectius.

Ens fa por perdre i també ens fa por guanyar, per por a tornar-ho a perdre.

Ahir les notícies anaven plenes, s’està investigant una important companyia de telefonia mòbil francesa per una vintena de suïcidis en l’últim any.

Què els ha passat aquests treballadors, de què tenien por, potser els volien acomiadar, potser massa estres, no s’han adaptat als canvis..

És difícil de saber què passa pel cap de cadascú, el que si hem de tenir clar és que tot té solució i que les pors no ens poden guanyar la partida, al cap i a la fi el llop sempre és el que perd la partida.