Aprendre a respirar. És el primer que fem quan sortim de l'úter matern, inspirem profundament i plorem i tornem a inspirar i tornem a plorar, una necessitat sense la qual no podem sobreviure, una inspiració que ens oxigena la sang, el cos i les articulacions, ens dona vida i ales per seguir plorant, normalment no ho tenim en compte, respirem, sense més importància, la conseqüència natural de la necessitat de sobreviure. És quan et manca que t'adones de la importància que té. Normalment el dia a dia, els nervis, l'angoixa i l'estrès eliminen un xic l'oxigen sa i net que ens ajuda a recuperar la normalitat, ens oblidem que la pau interior ve donada per una inspiració relaxant, un ambient tranquil, un tornar a l'úter matern, necessitem tranquil·litzar la ment per normalitzar el nostre estat, el nostre voltant hi té molt a veure, la parella és com el coixí on recuperar la tranquil·litat i la respiració relaxant que en ajuda a renovar l'oxigen, som coixins on reposar el cap per retrobar els orígens de la vida, respirem i renaixem, respirem i plorem però sobretot respirem i sobrevivim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada