El que Vull

No vull gent per omplir instants buits
no vull mentides de somriures complaguts
no necessito els afalacs de compromís
no demano obligacions per complir
vull omplir la vida amb gentilesa
amb vida sola, amb realitats
amb xerrades plenes de sentiments
amb mirades de cara
amb abraçades sinceres sense retrets
26 juny 2009

Resistir

Resistir en un món on no coneixem els límits de conviure, on no respectem les persones les lleis i sobretot l'espai on tots necessitem viure, la vida ens fa ser cada cop mes durs en aspectes que no creiem mai poder endurir-nos, vivim vides complicades que a cada minut es compliquen mes sense poder anar a formar-nos la durícia, on els mestres son els cops on les aules son els carrers i els jutges,les arrugues, som i som sempre els mateixos amb forces que cada cop surten mes i de mes endins d'on no val la pena cridar, no cal fer res, el cos es intel·ligent i sap curar les ferides que encara que invisibles, són ferides. Viurem anys, dècades i fins i tot morirem, no sabem com viurem ni tampoc com morirem, i hem d'aprendre a viure dignament que de vegades la pujada és forta i els rocs grossos, el camí costa de fer i has d'anar ben calçat que pel fet d'haver arribat al cim no seràs mes fort ans el contrari, hauràs gastat totes les forces que tenies al començar la pujada.
25 juliol 2004

Per la Pau

Aquest món on el sofriment es constant, el nerviosisme es el centre d'atracció,on som com autòmats que ens mouen com volen, el més trist es que nosaltres no som prou capaços de mirar-ho tot des de una altre perspectiva, seguim essent aquells xais que fan amb nosaltres el que volen i juguen amb sentiments i la vida de molta gent.
Les regles del joc s'estan trencant i els que encara somniem amb la vida perfecte, amb amor, confiança i desinterès, semblem aquells vells poetes que ens feien frisar amb histories fantàstiques, d'amors eterns i amistats netes, no sabem com treure'ns aquesta vena dels ulls, ens fa pànic de veure qui sap què, i no tenir prou valor per afrontar-ho, som un grapat de rebels d'una causa que s'ens ha escapat de les mans.
14/09/95

Despertar

El despertar sense paraules,
una mirada sense intenció,
un recull de lletres,
que omplen l'interior,

Un neguit en el temps,
una pressió en el pit,
el cor que no para
en el seu espit.

Dolços petons d'amor,
llargues mirades d'alegria,
un somriure que esborra,
tota la melangia.

Tocar-te amb tendresa,
fer-te feliç amb amor,
i no posar en dubte,
que ja tens tot el meu cor.

11/03/94

Un sol Sentiment

Damunt d'aquesta terra incerta i desvalguda
un sol sentiment m'oprimeix el cor.

Mirant al voltant, tot veient com
la natura fa sortir el sol, que amb
un somriure li diu a la rosada que
es despedeixi del prat....
Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.

Un sentiment que davalla muntanyes
tot volant per damunt dels rius,
trepitjant els prats d'herba verda
i de flors de tots colors....
Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.

Felicitat, felicitat de saber-me convidat a
aquest festival de meravelles, on
els animals, viuen, salten, s'aparellen i
gaudeixen d'aquesta llibertat que la natura
només per ells ha creat.

Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.

17/09/93

Per tu Avi

Si el despertar es un dubte
si la vida sembla no tenir sentit
no caiguis solament camina
per allà on et porti la vida
doncs ens falten gent com tu
que ens demostri allò dur
es pot estovar sense mida.

7/2/92

Què és?

Es ràbia el que sento?
Tinc ganes d'explicar, però ningú vol escoltar.
Vull plorar però ningú es vol deixar mullar l'espatlla.
Vull xisclar de ràbia, però ningú es vol quedar sord.
Vull marxar, però no tinc valor.
Vull abraçar, però a ningú en concret.
Es ràbia el que sento, tristor, amargor?
Vull deixar-me estimar.

26/12/89