Com canvien les tornes depenent del lloc on vius. Treballo en un poble costaner i els problemes econòmics no es perceben de la mateixa manera que en un de l’interior, on la immigració és més massiva, on la creació de “guetos” fa que els problemes s’ajuntin fins a límits inimaginables, el xoc cultural es fort, veus misèria, bones intencions, retrets, acusacions, favoritismes, gelosia, però el més trist és que veus oblit, oblit de gent que durant una època va ser immigrant, en la mateixa terra o a l’estranger, tampoc ho van tenir fàcil, molts d’ells van estar en camps de refugiats amb por que els tornessin a la frontera espanyola on els franquistes esperaven o molts d’altres amb la falta de feina que hi havia a la seva comunitat van rebre amb les portes obertes els empresaris que els recollien en camions i els portaven a treballar a les seves fàbriques de les comunitats més "riques", poc a poc aquesta gent va poder reunir la família i ara gaudeixen dels mateixos privilegis que tothom, però van haver de d’adaptar-se. El fet és que són altres temps altres polítiques altres lleis (per a tots iguals), però les persones tenim els mateixos problemes, hauríem de tenir memòria històrica de la que tant se’n parla i potser no generalitzaríem tant. Ni tots som tant bons i tots els altres són tant dolents.
Què ens està passant
Acabo de llegir al diari que les protectores d’animals han rebut el mateix número de gossos abandonats que en tot l’any passat.
Pel que sembla, els amos els abandonen perquè estem en crisi i no els poden mantenir, una nova excusa per poder abandonar al pobre animal.
Per això em pregunto que cony ens està passant, on tenim el sentit de la responsabilitat, del deure, com poden tenir el valor d’abandonar-los quan ells ens ho donen tot, a canvi de res.
Us heu parat a pensar mai, quin preu hauríeu de pagar per tenir algú al vostre costat que us fos fidel, us donés tot l’amor, que amb un xiulet fos al vostre costat a qualsevol moment o hora i amb uns ulls riallers, que entengués els vostres canvis d’humor i sigués allà, als vostres peus disposat a fer el que calgui per nosaltres, ells, senyors meus fan tot això i molt més a canvi d’una manyaga, de dos minuts de la vostra atenció i a canvi de res, la seva responsabilitat i deure cap a nosaltres és el tot per ells, i la vostra on és ?
Aviat amb l’excusa de la “crisi” ens menjarem l’avi amb patates per no haver de pagar la residència.
Pel que sembla, els amos els abandonen perquè estem en crisi i no els poden mantenir, una nova excusa per poder abandonar al pobre animal.
Per això em pregunto que cony ens està passant, on tenim el sentit de la responsabilitat, del deure, com poden tenir el valor d’abandonar-los quan ells ens ho donen tot, a canvi de res.
Us heu parat a pensar mai, quin preu hauríeu de pagar per tenir algú al vostre costat que us fos fidel, us donés tot l’amor, que amb un xiulet fos al vostre costat a qualsevol moment o hora i amb uns ulls riallers, que entengués els vostres canvis d’humor i sigués allà, als vostres peus disposat a fer el que calgui per nosaltres, ells, senyors meus fan tot això i molt més a canvi d’una manyaga, de dos minuts de la vostra atenció i a canvi de res, la seva responsabilitat i deure cap a nosaltres és el tot per ells, i la vostra on és ?
Aviat amb l’excusa de la “crisi” ens menjarem l’avi amb patates per no haver de pagar la residència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)