Article Iu Forn a l'Avui

I per dir què, el de sempre? Que la seva tronada justificació que assassinen per unes idees és una total i absoluta mentida i que realment ho fan perquè són una màfia que viu del crim i l’extorsió? Per dir que són tan covards que assassinen a distància, no fos cas que la sang els esquitxés la caputxa... bé, o la txapela que s’hi col·loquen al damunt? Que són un anacronisme mundial, que són part del passat i que no tenen cap altre futur polític que acabar traficant a les discoteques dels polígons industrials amb pastilles adulterades? Que l’únic que aconseguiran després d’un assassinat és un altre assassinat? Que ara mateix són el gran fre perquè al sud d’Europa ningú que ho volgués pogués exercir el dret a l’autodeterminació?
Doncs sí, per dir el de sempre. Les mateixes obvietats de sempre, expressades amb la mateixa ràbia de sempre i que no serveixen per a res, com sempre... però que de tant en tant cal recordar per no oblidar mai que aquí sí que hi ha bons i dolents i que ells sempre, sempre seran els dolents.

Havanera

T'agradava l'havanera,
el cremat i el bon vi,
el vaivé de la barca,
t'acaronava el camí.

Quin somriure encisador,
tenia el teu mirar,
quan la mar et gronxava,
i et feia planer el caminar.

A la costa ara reposes,
per on mil cop t'hi vas capbussar,
el dofí t'acompanya,
en el teu dolç descansar.

Mil jurioles et vigilen
que n'és de bonic recordar
les oriçades a la costa
i les havaneres sonant.

La Carmeta al costat,
espera aquells calamars,
que agafats amb la potera
els feies tot cantant.

T'agradava l'havanera,
el cremat i el bon vi,
el vaivé de la barca
t'acaronava el camí.