Tothom hi és benvingut, si voleu deixar-nos les vostres reflexions envieu-les a: butisam@gmail.com

Artícle de Francesc-Marc Alvaro "La Vanguardia"

Negociaries amb terroristes? Amb rigor, la pregunta és incontestable per a vostè, amic lector i per a mi. A menys que vostè sigui el president del Govern o un ministre. Perquè ni vostè ni jo ens movem en l'estret congost de la responsabilitat política, tràgica per definició (escollir entre dos mals), segons Isaiah Berlin. I d'aquí passem al problema de "les mans brutes", per fer servir paraules de Sartre, autor de lectura obligada malgrat les seves complicitats totalitàries. Un personatge de la seva obra "Las manos sucias", el líder comunista Hoerderer, declara: "Tinc les mans brutes fins els colzes. Les he enfonsat a la brutícia i la sang. Encara penses que pots governar innocentment?". Els dirigents democràtics tampoc governen innocentment, encara que a la guerra l'anomenin "missió de pau" i encara que vesteixin la seva cruel inutilitat amb la bossa inflada de bones intencions.
Si voleu llegir tot l'article cliqueu aquí

Tinc sort

Tinc sort d’haver nascut on visc, amb totes les comoditats i els respectes que qualsevol ésser humà ha de gaudir. Sóc lliure i com a tal, visc.
Avui he llegit que Bibi Aisha una nena afganesa de 12 anys ha estat forçada a casar-se amb un home molt més gran que ella, fins aquí, lluny de la nostra realitat, és una pràctica totalment comuna al país on els ‘talibans’ governen impunement. Però, i aquí és on entra la malaurada notícia, aquesta noia no en sabem el motiu, ni ens importa, va ser abandonada pel seu home i la pena per aquest fet és l’amputació del nas i les orelles... la van trobar en mig d’un bassal de sang.
Women for Afghan Women protegeix dones en aquestes circumstàncies a l’Afganistan i la Bibi Aisha ara està sota la seva protecció. També ara ha estat la portada de la revista Time del mes d’agost i ha encetat el debat de si a l’Afganistan estan preparats per governar sols sense la supervisió de les tropes, si els soldats han o no han de marxar del país? Com podem lluitar contra una opressió tant severa? Com poden un opressors militars, fer entrar en ‘raó’ a uns altres opressors ja siguin civils, militars o religiosos?
Com podem permetre el sofriment d’un col·lectiu en aquests països governats per gent sense sentiments? Que no veuen que sense les dones els homes no existirien? Les dones som part del cicle evolutiu de la natura, com poden menysprear-nos tant?
I el que és més important, qui garanteix la seguretat de tantes i tantes dones tancades i menyspreades a casa? de la Bibi Aisha, ara en tenim notícia pels esdeveniments, però què hi ha de totes les dones que pateixen l’opressió d’uns essers menyspreables que gaudeixen de plena impunitat per mutilar i apallissar sense ni tan sols un gra de penediment?
Mentre nosaltres gaudim de plena llibertat de moviment altres dones lluiten per poder tal sols moure’s.

No vam ser conscients del perill.

Editorial Diari de Girona 5 agost 2010.
La revetlla de Sant Joan, dotze persones van morir a l'estació de Castelldefels esclafades pel tren; el dissabte dia 24 de juliol, eren dues noies de Tarragona les que morien en una estampida humana en el festival Loveparade a Alemanya; i la setmana passada quatre joves catalans (tres noies de Cassà de la Selva i un noi de Lleida) morien a Mèxic en bolcar la barca amb què pretenien travessar el riu Gallinas. Tres accidents de diferents característiques, però un nexe en comú: la fatalitat ha escapçat les vides d'uns joves mentre es divertien. Si la mort d'una persona jove ja altera de per si la jerarquia que marca la naturalesa entre les generacions, quan es tracta de morts col·lectives s'accentua l'impacte de la tragèdia. Avui, el plenari de l'Ajuntament de Cassà de la Selva decretarà oficialment tres dies de dol; un dol que ja porten els seus ciutadans des de dijous passat al vespre quan es va conèixer que tres noies del municipi havien desaparegut en un riu mexicà amb escasses possibilitats de ser trobades amb vida. "No vam ser conscients del perill", va reconèixer a través d'un e-mail a Diari de Girona un dels supervivents de la barca que va bolcar al riu Gallinas. Si el grup de joves havia d'haver fet cas de la indicacions de l'oficina de turisme d'aquell indret o no, ja no condueix a res. La vida és una presa de decisions constants que comporten els seus riscos i no sempre l'atzar ens permet rectificar. Per la vinculació de les noies i les seves famílies al municipi, Cassà de la Selva trigarà temps a recuperar-se de l'impacte que ha provocat la pèrdua de tres persones joves plenes de vitalitat i amb tota una vida per endavant. En aquests moments, només es pot reflexionar sobre els riscos de la vida i acompanyar en el dol unes famílies que han quedat destrossades.
Reflexió
Sovint veig el perill per allà on passo, sovint crec que sóc massa prudent i que cal deixar-se anar, però de vegades te'n adones que la vida et sorprèn amb notícies com aquestes i et fa pensar que es bo ser prudent i no llençar-se al tren o al riu de qualsevol manera, les conseqüències son irreversibles. Aquestes morts dels darrers mesos costen de pair i més quan ens toca de tant aprop. Cap dels joves que han mort han estat conscients d'aquest perill, uns volien arribar d'hora a la revetlla, altres gaudir d'un bon concert i els últims voler travessar un riu, coses tant senzilles que no tenen en principi cap problema, però com es pot veure, a vegades els actes més simples ens poden llevar la vida.
És tant divertit tenir aventures, ser imprudent, tenir experiències perilloses ...
Però el millor de tot és poder explicar-les, compartir-les, i no que els demés et recordin i les expliquin per tu, quan tu, ja no hi ets.
Força a tots per seguir endavant !