Tinc sort

Tinc sort d’haver nascut on visc, amb totes les comoditats i els respectes que qualsevol ésser humà ha de gaudir. Sóc lliure i com a tal, visc.
Avui he llegit que Bibi Aisha una nena afganesa de 12 anys ha estat forçada a casar-se amb un home molt més gran que ella, fins aquí, lluny de la nostra realitat, és una pràctica totalment comuna al país on els ‘talibans’ governen impunement. Però, i aquí és on entra la malaurada notícia, aquesta noia no en sabem el motiu, ni ens importa, va ser abandonada pel seu home i la pena per aquest fet és l’amputació del nas i les orelles... la van trobar en mig d’un bassal de sang.
Women for Afghan Women protegeix dones en aquestes circumstàncies a l’Afganistan i la Bibi Aisha ara està sota la seva protecció. També ara ha estat la portada de la revista Time del mes d’agost i ha encetat el debat de si a l’Afganistan estan preparats per governar sols sense la supervisió de les tropes, si els soldats han o no han de marxar del país? Com podem lluitar contra una opressió tant severa? Com poden un opressors militars, fer entrar en ‘raó’ a uns altres opressors ja siguin civils, militars o religiosos?
Com podem permetre el sofriment d’un col·lectiu en aquests països governats per gent sense sentiments? Que no veuen que sense les dones els homes no existirien? Les dones som part del cicle evolutiu de la natura, com poden menysprear-nos tant?
I el que és més important, qui garanteix la seguretat de tantes i tantes dones tancades i menyspreades a casa? de la Bibi Aisha, ara en tenim notícia pels esdeveniments, però què hi ha de totes les dones que pateixen l’opressió d’uns essers menyspreables que gaudeixen de plena impunitat per mutilar i apallissar sense ni tan sols un gra de penediment?

Mentre nosaltres gaudim de plena llibertat de moviment altres dones lluiten per poder tal sols moure’s.