Aminetu Haidar

Durant les passades vacances a Lanzarote hem tingut el privilegi de haver estat testimonis de la retenció il•legal a l'aeroport de l'illa de l'activista Sahrauí Aminetu Haidar, una dona guardonada diverses vegades per la seva implicació al Sàhara Occidental. Ella defensa el referèndum per a la independència del Sàhara, una fet que li ha costat estar empresonada, apallissada i vexada, i tot per demanar de manera pacífica, un dret que les Nacions Unides ja havien atorgat al 1976, la descolonització d'Espanya i que l'estat espanyol va abandonar sense fer-la efectiva. Ara el Marroc governa al Sàhara Occidental d'una manera brutal i ataca sense cap mena de por als activistes que com ella intenten que el seu país tingui, com qualsevol altre, el dret del que gaudim tots els estats, el de ser lliures. Aminetu està en vaga de fam des del 13 de novembre, esperant que Marroc la deixi entrar al país o que l'estat espanyol es pronunciï a favor seu, davant les autoritats marroquines. El que ha fet Espanya, precisament ahir, va ser oferir-li la nacionalitat espanyola. Ara ella està decidint si l'accepta o continua demanant que li tornin el seu passaport, retirat pel govern marroquí, segons diuen per errors en els tràmits administratius d'entrada al país, Aminetu no va posar nacionalitat Marroquina sinó Sahrauí. Si extrapolem el problema de Haidar, al nostre propi cas, imaginem què passaria si en el cas molt probable de defensar públicament un referèndum per Catalunya no ens deixessin entrar al país pel sol fet de posar que som Catalans en comptes d'Espanyols. Ella té la història i la llei de la seva part, és injust que cap governs sigui capaç d'aplicar-la en benefici d'un poble oprimit, pobre i oblidat, segurament probablement pel fet de ser un poble pobre no li donen la prioritat que necessita.

http://es.wikipedia.org/wiki/Aminatou_Haidar

Àvia BiBi

Brigida Bosch Torrentà, 1914- Girona, neix una dona forta amb caràcter que omple de sentiment la vida dels seus, una dona compromesa amb la vida, amb l’empenta necessària per superar adversitats que la fan més i més forta. Sola amb un fill treballa nit i dia per donar-li el millor a aquell marrec que acaba essent pare de família on la Brígida forma una part molt important, àvia de tres néts que l’adoren i la respecten pel que és i pel que ha estat, un respecte que els porta a sentir-la dins la pell com a part de l’ànima, besàvia de dos besnéts, hereus dels mateixos sentiments envers ella. Una àvia per a molts, una companya de riures i ajudes, mai va tenir un mal gest pels qui estimava i mai va faltar un plat a taula si ho necessitaves amb ella tenies les portes obertes a l’amor incondicional i a la tendresa feta sentiment. Un exemple a seguir i una fita dura a aconseguir.

T’estimarem sempre.