Tothom hi és benvingut, si voleu deixar-nos les vostres reflexions envieu-les a: butisam@gmail.com

Política o Democràcia

Jo vull ser política, estar uns anys omplint-me la butxaca i marxar a viure bé la resta de la meva vida, no l'ompliria gaire perquè no passes el que està passant amb el nostre elenc de governants. Després pretenen (ells) que ens interessem en la política, que els joves votin i que sobretot el percentatge de pobres desgraciats que encara creiem en la democràcia augmenti cada any. Quina credibilitat volen tenir, jo sé que no tothom és igual, però per quin sedàs haurem de fer-los passar per poder garantir l'honestedat a la feina, la que ens demanen a tots cada dia, quin grau de puresa els hi hem de demanar?. Jo soc demòcrata i sempre he cregut en la democràcia com a camí per a la llibertat dels drets i el respecte per l'ésser humà. Ara estem en quarantena.

Post vacances

Tornen a treballar, desprès d'una setmana de "vacances".

La veritat és que la vida t'ensenya les ungles, et fa anar per on ella vol i nosaltres no podem anar-hi en contra.

A mida que et fas gran t'adones que pots organitzar-te, però no pots prevenir que tot allò que has organitzar surti tal i com un vol, som un xic com les fulles dels arbres hi ha moments que ens aferrem a les branques i d'altres que anem on vol el vent.

En el dia a dia potser les adversitats passen més a la lleugera, però quan un espera les vacances, les espera amb ganes e i.lusió i esclar les patecades sempre semblen més fortes.

Res companys que quan la vida t'ensenyi les ungles, llima'ls-s'hi i que quedi una manicura prou bonica, potser les properes vacances ens deixarà pasarles en pau.

Reflexions pre-vacacionals

Comencen les vacances, amb ganes de relax, riures i bolets, només amb una obligació, les classes, que no es pot jugar amb l'educació. Unes vacances necessàries per desconnectar del que ens lliga a terra, al terra de les obligacions laborals, de l'odiosa rutina. Sovint penso que no em puc queixar, tinc tot el que vull, una parella genial, bona feina, una casa espectacular un gos tonto però boníssim, la família aprop i el que és més important, salut, encara que sempre em miri al melic cal que reconegui que estic bé, m'estimo la vida, la feina, i als amics, la rutina no m'espanta, em cansa, però quan la perdo la busco pels racons. M'estimo cada minut que gaudeixo d'un somriure, d'un joc i d'una tendresa, m'estimo als meus i als teus i m'estimo tothom que m'estimi tal com soc, tal com la vida m'ha transformat i sobretot, m'estimo, que no cal ser altruistes cal que ens estimem ja que si ho fem, el recorregut cap a la felicitat ja ens porta a mig camí.

Cuina i pinxe

Cap de setmana de cuina. Rostit, trinxat, i cargolat, és el procés del caneló abans d'estar acabat. Colze a colze hem aconseguit fer un cap de setmana caneló, vull dir rodó. La preparació del rostit, és triar els millors ingredients per aconseguir el millor gust, és com triar els moments per a gaudir dels instants més dolços, trinxar poc a poc la carn a fi que quedi molsuda i tendre, és passar per la necessitat de tenir els minuts de relació entre els nostres, els que ens omplen de sentiments de tendresa, i finalment enrotllar la carn del caneló, ha estat la guinda del plaer pel luxe culinari. Un luxe pel que s'ha de lluitar sempre per aconseguir estar tots plegats gaudint del plaer d'un bon plat de relacions.

Els rics també ploren

Ahir fent zapping vaig anar a parar a TV1 que feien un programa que es deia "Comando Actualidad" es titulava "Los ricos tambien lloran".
Encara no he trobat l'adjectiu per qualificar els protagonistes del programa, gent ultra-milionaria, suposo que vergonya va ser el sentiment que em va acompanyar durant tota l'emissió. Van entrevistar a una senyora, Carmen, una dona que només podia moure els llavis ja que la resta de la cara li tibava massa. El "súmmum" va ser la frase, -Mercadillo? Aquello que hacen en los pueblecillos, que gracia, no, no he ido nunca, tendré que probar. Això ho va dir en una boutique exclusiva del centre de Madrid on una bossa valia aproximandament 3.000€, només amb aquest import una família humil pot viure 3 mesos i una família pobre en pot sobreviure 6. Quina vergonya que en els temps que ens està tocant viure haguem de suportar aquesta mena de gent que "sufren mucho por sus amigos que han perdido el trabajo, claro que, tienen patrimonio, pero como no es buen momento para vender, estan pasando problemillas por falta de cash".
Pagaré hipoteca fins que tingui 65 anys i aquesta gent es gasta en un cavall el que val casa meva, i un pot de caviar val el doble del que em costen a mi les meves vacances. Rics de butxaca i pobres d'esperit, al programa hi he vist gent disposada a gastar 1.800€ en una ampolla de xampany per llançar-lo al cos d'una noia que si li sap somriure bé potser podrà pagar-se els estudis amb la propina i cambrers disposats a tot per assegurar-se un bon sobresou.
La meva feina no ajuda a comprendre aquestes realitats suposo que la meva, s'acosta més als problemes reals, simplement als problemes.

Marinero o Capitán ?

"Donde hay patrón, no manda marinero" i que passa quan molts marineros volen fer de patrón? Un joc d'ous, aquí mana tothom, avui et truca un i et diu: això fes-ho començant per la dreta. L'endemà et truca un altre i et diu: això que has fet per la dreta, has de llegir bé les instruccions (que acabo de penjar a intranet) ho has de començar per l'esquerra i per sobretot per l'extrem superior. Al cap d'uns dies et tornen a trucar i et diuen: escolta aquelles instruccions de la setmana passada? Tu, com ho faries? ....Que què?... Ja estas a punt de fotre un caguntot, respires a fons i li dones el teu punt de vista. Al cap d'uns dies reps un mail que et diu que miris les instruccions penjades a intranet pel procediment "x" (l'esmentat anteriorment) i que les segueixis sobretot "pel bon funcionament" al peu de la lletra. Entres al coi d'intranet i les veus penjades tal i com les vas redactar per telèfon. N'hi ha o no per fotre un bon macaguntot?

Tolerància

Tolerància
1 -Capacitat de l'ànim de tolerar, disposició a tolerar.
2 - Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n'impedeix l'exercici.

Som tolerants? La resposta és no. No tolerem als que no pensen com nosaltres, els que no són com nosaltres, els que no riuen com nosaltres, els que no viuen com nosaltres, els que es vesteixen diferent, els que mengen altres coses, els que parlen altres llengües, els que suen massa. Ens fa por que els intolerants ens governin, ens sanin, ens instrueixin als fills, ens fa por tot el que és desconegut. En canvi quan ho coneixem, quan dediquem temps a conèixer el nostre entorn, llavors ho apartem, som capaços de fer-ho intocable, no ho jutgem o si ho fem ho deixem en quarantena com si fos una cosa excepcional. Jutjar un col·lectiu pel sol fet de generalitzar, és posar dins d'un sac sense fons, un món, una realitat que el que fa és empobrir-nos i tancar les fronteres de les que tant sovint en fem bandera. Ens creiem Europeus, moderns i cosmopolites, i sovint no recordem només una o dues generacions anteriors, parlem de memòria històrica.

Ho sé

Sé el que necessito, sé el que vull, visc el present tement el futur, vull riure a la vida, vull disfrutar-la, necessito el teu somriure i sobretot necessito riure amb tu, sentir el teu alè, em dona ales, m’omple de vida els pulmons i em fa gaudir dels moments sempre bons..Sé el que necessito, sé el que vull.

Les Crides

La Plataforma Dret a Viure, Crida als gironins contra l’avortament. Aquest és el titular que he llegit avui al Diari de Girona, sembla ser que el 17 d’octubre hi haurà a Madrid una manifestació i la Plataforma posaran autocars per poder participar en la protesta. I jo penso, fes i deixa fer, cada cas és diferent cada consciència és un món i principalment t’hi has de trobar, però per damunt de tot la decisió ha de ser teva, com a mare, no et poden obligar si no vols a concebre durant nou mesos una criatura que no vols, o que per tendresa et quedaràs, però després amb el temps, al no ser volguda, faràs infeliç, de la mateixa manera que no et poden fer avortar si no vols, potser la joventut no ajuda gaire a prendre aquestes decisions, però per això s’ha d’ajudar, però no donant consell del que faries tu, sinó essent al costat per donar suport es decideixi el que es decideixi. De totes, si maneres ajudar és difícil, madurar de cop, encara més.