Comencen les vacances, amb ganes de relax, riures i bolets, només amb una obligació, les classes, que no es pot jugar amb l'educació. Unes vacances necessàries per desconnectar del que ens lliga a terra, al terra de les obligacions laborals, de l'odiosa rutina. Sovint penso que no em puc queixar, tinc tot el que vull, una parella genial, bona feina, una casa espectacular un gos tonto però boníssim, la família aprop i el que és més important, salut, encara que sempre em miri al melic cal que reconegui que estic bé, m'estimo la vida, la feina, i als amics, la rutina no m'espanta, em cansa, però quan la perdo la busco pels racons. M'estimo cada minut que gaudeixo d'un somriure, d'un joc i d'una tendresa, m'estimo als meus i als teus i m'estimo tothom que m'estimi tal com soc, tal com la vida m'ha transformat i sobretot, m'estimo, que no cal ser altruistes cal que ens estimem ja que si ho fem, el recorregut cap a la felicitat ja ens porta a mig camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada