Els rics també ploren

Ahir fent zapping vaig anar a parar a TV1 que feien un programa que es deia "Comando Actualidad" es titulava "Los ricos tambien lloran".

Encara no he trobat l'adjectiu per qualificar els protagonistes del programa, gent ultra-milionaria, suposo que vergonya va ser el sentiment que em va acompanyar durant tota l'emissió. Van entrevistar a una senyora, Carmen, una dona que només podia moure els llavis ja que la resta de la cara li tibava massa. El "súmmum" va ser la frase, -Mercadillo? Aquello que hacen en los pueblecillos, que gracia, no, no he ido nunca, tendré que probar. Això ho va dir en una boutique exclusiva del centre de Madrid on una bossa valia aproximandament 3.000€, només amb aquest import una família humil pot viure 3 mesos i una família pobre en pot sobreviure 6. Quina vergonya que en els temps que ens està tocant viure haguem de suportar aquesta mena de gent que "sufren mucho por sus amigos que han perdido el trabajo, claro que, tienen patrimonio, pero como no es buen momento para vender, estan pasando problemillas por falta de cash".
Pagaré hipoteca fins que tingui 65 anys i aquesta gent es gasta en un cavall el que val casa meva, i un pot de caviar val el doble del que em costen a mi les meves vacances. Rics de butxaca i pobres d'esperit, al programa hi he vist gent disposada a gastar 1.800€ en una ampolla de xampany per llançar-lo al cos d'una noia que si li sap somriure bé potser podrà pagar-se els estudis amb la propina i cambrers disposats a tot per assegurar-se un bon sobresou.
La meva feina no ajuda a comprendre aquestes realitats suposo que la meva, s'acosta més als problemes reals, simplement als problemes.