Els races són i han estat sempre motiu de controvèrsia, i davant d'un desconeixement tenim dues opcions rebuig o curiositat, podem rebutjar el que desconeixem o podem interessar-nos per allò que no coneixem. La segona opció, per a mi, és la més intel•ligent, ens aporta una informació que desconeixem, sabrem molt més si preguntem, si ens perdem en una ciutat, preguntem, no? Si no entenem la lliçó, preguntem no? Doncs perquè aquest rebuig sistemàtic de les cultures que desconeixem, ens és més fàcil posar dins al sac tot el que ens fa por i com a sac de bruixes condemnar-lo a la crema institucional i social en la que ens movem constantment, perquè no inter-relacionar-nos amb les noves cultures. Som capaços, per exemple, d'acceptar imposades religions per motius de històrics, però rebutgem religions sol•licitades pels nouvinguts. En el meu cas jo no sóc creient, però haig d'acceptar (per força) les ajudes institucionals a les esglésies catòliques, les evangelistes i tantes d'altres que no sé anomenar, i en canvi veig que la intolerància és cap a les mesquites musulmanes. Cap de les religions esmentades, que per bandera porten la tolerància i la comprensió per damunt de tot, no accepten altres religions. De què tenim por? Perquè no ajuntar esforços per trobar similituds en comptes de buscar sempre les diferències? Potser entre tots trobaríem l'equilibri de sobreviure en un món on prima sempre la desconfiança.
