T'agradava l'havanera,
el cremat i el bon vi,
el vaivé de la barca,
t'acaronava el camí.
Quin somriure encisador,
tenia el teu mirar,
quan la mar et gronxava,
i et feia planer el caminar.
A la costa ara reposes,
per on mil cop t'hi vas capbussar,
el dofí t'acompanya,
en el teu dolç descansar.
Mil jurioles et vigilen
que n'és de bonic recordar
les oriçades a la costa
i les havaneres sonant.
La Carmeta al costat,
espera aquells calamars,
que agafats amb la potera
els feies tot cantant.
T'agradava l'havanera,
el cremat i el bon vi,
el vaivé de la barca
t'acaronava el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada