Damunt d'aquesta terra incerta i desvalguda
un sol sentiment m'oprimeix el cor.
Mirant al voltant, tot veient com
la natura fa sortir el sol, que amb
un somriure li diu a la rosada que
es despedeixi del prat....
Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.
Un sentiment que davalla muntanyes
tot volant per damunt dels rius,
trepitjant els prats d'herba verda
i de flors de tots colors....
Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.
Felicitat, felicitat de saber-me convidat a
aquest festival de meravelles, on
els animals, viuen, salten, s'aparellen i
gaudeixen d'aquesta llibertat que la natura
només per ells ha creat.
Llavors un sol sentiment m'oprimeix el cor.
17/09/93
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada