Tant de bo la factura de la vida podés ser en negre, al menys no l'hauríem de presentar a declarar. La declaració que fa el cervell no desgrava, sinó tot el contrari grava les seqüeles que et marquen la vida, i t’acompanyaran sempre. L’error és creure’ns forts, invencibles, ja que quan ens hi enfrontem, el cop, la castanya és inevitable, ens creiem responsables de tothom, responsables dels sentiments de no aflorar-los, d’aflorar-los, de dir el que sigui amb tacte, de superar moments, de no ferir, de conciliar la vida, intentem sobreviure bàsicament. De vegades si no en som conscients, això va fent sac, el va omplint i el dia que ja no hi cap res més aquell dia, caus, caus inevitablement. Llavors un sospir, un ajut, un somriure, una flor, una abraçada, un recolzament et dona alè, per aconseguir foradar per sota aquest sac per fer que mai es torni a omplir o almenys que no s’ompli tant.....esperem pensant, esperem intentant filtrar sentiments....esperem creixent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada