Si posem un títol al sopar d'ahir seria... "El cant de la gallina", una Olga en tot el seu estat pur em va fer passar la millor estona gairebé de tot l'estiu. El de menys era el sopar (tot i que el gaspatxo estava boníssim), sembla un compliment però quan t'envoltes de gent que no té problemes de hipocresia, ni del fals "quedar bé" et fan sentir còmode, un sopar de companys de feina “de la parella”, francs, tothom coneix les debilitats de l'altre i lluny de voler-les menystenir, les potencia per fer que sigui un tret característic de cadascú, un sopar on l'harmonia hi era present on el riure fàcil no va deixar de tenir gràcia. Sempre és una sort poder compartir i beure de la positivitat de qui t'envolta, noves energies que et transmeten el que l'estiu s'ha endut, i només podent gaudir d'una vetllada a l'aire lliure i d'unes ànimes pures i franques t'adones que la sort no és de qui la busca, és de qui la té.
Ostres, ostres, ostres !
ResponEliminaQuina sorpresa més agradable!
Serà que a part de decapitar gallines i fer-les cantar via ones telepàtiques, sap escriure i encara diria més, sap escriure amb sentit i sentiment.
Serà, serà que les sensacions compartides s’acosten a la veritat si la majoria hi està d’acord.
Serà que tenim una poetessa amb potència, potencialment potenciable ?
Una forta abraçada !
El perdigó clava la mirada al cel i pensa: que fàcil que sembla tot, a vegades !
Uau, nens, després d'això què puc dir? Deixeu-m'hi posar profunditat (d'aquella tant profunda):
ResponEliminaAmàlia, Yolanda, Susanna, Mila, Ingrid, Angel i... gallines cantaires: Mooltes Gràcies!!! Això s'ha de repetir, perquè, és clar, ara que ja s'han resolt tots els meus dubtes sobre el funcionament toràcic de les gallines, el dilema és: i els pollastres? què me'n dieu del cant dels pollastres? Quin és el seu funcionament?Qüestió profunda, eh? (jeje).Reflexionem-hi...
Petonasssos...
Olga