
També es com s’anomena la filla acabada de néixer d’un dels miners atrapats a Xile, l’esperança, diuen, és la última cosa que es perd, és l’únic ferro roent que tenen aquestes famílies per agafar-s’hi, després de 41 dies a 700 metres. La distancia cada dia s’escurça un xic però la força per superar moments tant durs com la soledat i la angoixa de no poder veure la llum, ha de ser asfixiant, com l’oxigen espès, que es deu respirar allà baix. L’esperança però, la tenen lluny i saben que s’hauran d’esperar temps abans no puguin abraçar la dona, els fills i sobretot la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada