Des de que m’he fet gran, sempre he necessitat l’aprovació dels pares, no el permís, però si l’aprovació, si han reprovat el que he fet, sempre ho he reflexionat més, després he acabat fent-ho o no, depenent de la meva realitat o necessitat, i m’he equivocat però també l’he encertat, i d’això en diuen experiència.
La realitat del temps fa que al final necessitis ajudar als qui t’han ajudat, als teus puntals de referència a la vida.
És dur guiar sense que es noti, dir sense ferir i fer sentir la teva veu sense perdre el respecte.
Sempre he dit que el respecte és el valor base a la vida, no hi ha res sense respecte i com educar a qui m’han educat sense semblar que perds el respecte? Els fereixo sense intenció, sense voler, sense saber, ells em veuen segura valenta i amb poder per decidir per ells. Ells tenen por, incomprensió i debilitat, estan cansats de lluitar i ara que ho han de fer per a ells mateixos els hi falta força, l’empenta amb la que movien el món, estan cansats, exhausts. I jo que també sento por, inseguretat, ara és quan toca prendre decisions pels qui sempre m’ha guiat a l’hora de prendre-les.
La realitat del temps fa que al final necessitis ajudar als qui t’han ajudat, als teus puntals de referència a la vida.
És dur guiar sense que es noti, dir sense ferir i fer sentir la teva veu sense perdre el respecte.
Sempre he dit que el respecte és el valor base a la vida, no hi ha res sense respecte i com educar a qui m’han educat sense semblar que perds el respecte? Els fereixo sense intenció, sense voler, sense saber, ells em veuen segura valenta i amb poder per decidir per ells. Ells tenen por, incomprensió i debilitat, estan cansats de lluitar i ara que ho han de fer per a ells mateixos els hi falta força, l’empenta amb la que movien el món, estan cansats, exhausts. I jo que també sento por, inseguretat, ara és quan toca prendre decisions pels qui sempre m’ha guiat a l’hora de prendre-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada