Tres segons i tot s'acabat.
Al llarg de la nostre infantesa i molt mes enllà ens passem la vida reben lliçons, que no facis, no corris, no mengis, no beguis, sigues bo, tingues seny..
La nit de la berbena de Sant Joan un grup de joves no va fer cas a res del que els hi havien ensenyat, van tenir massa pressa per arribar un minut abans que els altres a la platja de Castelldefels i en tres segons van desaparèixer, un tren a tota velocitat es va endur un munt de vida i il·lusions i reptes que mai mes podran aconseguir. Val la pena arribar un minut abans? Realment no, la vida ens fa corre i tenim la pressa enganxada al cul, no podem quedar enrere ni molt menys ser els últims, hem de corre, quina merda.
Ahir amb aquesta noticia a tot hora en el meu cap, sento que un familiar també va travessar les vies, l'altre dia al mig de Passeig de Gràcia i el pitjor és que deia, que com podia ser que aquesta colla de Castelldefels que han mort, hagin estat tant tontos de no mirar si venia el tren, és increïble com veiem la merda dels altres i som incapaços de veure que fem el mateix, que ho fa ? El ser humà no és tant perfecte com sembla o ens pensem que som millors que els altres?, deu ser això últim segur, creiem que estem per sobre de tot i de tothom i ja veus, en tres segons ja no hi ets.
A cops aprenem que no val la pena corre, tinguem en compte que nosaltres encara som a temps de baixar la marxa i gaudir del viatge i el paisatge d'aquesta vida .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada