Girona rai! Quina collonada!
“Pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de los Estados Unidos”, s’ exclamen els mexicans quan resumeixen la dissort del seu país. Girona, la pobra Girona aquests dies de tempesta i fúria, també s’ ha sentit molt lluny de les divinitats i massa a prop del centralisme barceloní. Desgracies que s’expressaven en les inacabables nits a les fosques, amb milers de persones mortes de fred arraulides entorn de la llar de foc o dels brasers despenjats de les golfes. Era la ironia de veure les terres més pròsperes de la nació derrotades per la incompetència d’un grapat.
Receptacle d’estiuejants, domingueros i turistes en general, Girona es la terra del tu rai! Quan els volien tocar l’Ebre, els del sud protestaven com un sol home. Mentrestant, els gironins passaven set perquè l’aigua del Ter durant dècades ha abastat Barcelona. Quan el TGV connecta Lleida, Tarragona i Barcelona, a Girona encara es viatja amb Rodalies de l’edat de pedra i la connexió internacional es un projecte. O mentre la N-II ja s’ha desdoblat gairebé arreu, a la Selva, al Gironès i a l’ Empordà es una versió local de la ruta de l’infern. Amb aquests precedents no seria estrany que les torres d’alta tensió fossin de mantega, vist com es van agenollar davant l’atac de la neu. Però no cal preocupar-se, perquè Girona és el paradís on no passa mai res, els gironins no aixequen la veu, no es queixen... ja se sap, Girona rai!
El manifest anguniós dels alcaldes que demanaven respecte i dignitat per als seus pobres maltractats es pot convertir en un espetec pirotècnic. Tal com va passar en les nevades anteriors, on també es van doblegar torres i els gironins van ser reduïts a la condició de ciutadans de tercera. En aquesta com en altres desgràcies, després de la santa indignació i algun mecasum seu!, tot va continuar igual esperant el pròxim terrabastall.
Ara queda clar: més enllà de la Tordera és territori cherokee on les maneres florentines se les passen pel clatell. Per tant, si Girona torna al segle XIX, la culpa serà dels responsables i institucions gironines adormides mentre els amanyaguen el llom. Girona rai! Quina collonada!
“Pobre México, tan lejos de Dios y tan cerca de los Estados Unidos”, s’ exclamen els mexicans quan resumeixen la dissort del seu país. Girona, la pobra Girona aquests dies de tempesta i fúria, també s’ ha sentit molt lluny de les divinitats i massa a prop del centralisme barceloní. Desgracies que s’expressaven en les inacabables nits a les fosques, amb milers de persones mortes de fred arraulides entorn de la llar de foc o dels brasers despenjats de les golfes. Era la ironia de veure les terres més pròsperes de la nació derrotades per la incompetència d’un grapat.
Receptacle d’estiuejants, domingueros i turistes en general, Girona es la terra del tu rai! Quan els volien tocar l’Ebre, els del sud protestaven com un sol home. Mentrestant, els gironins passaven set perquè l’aigua del Ter durant dècades ha abastat Barcelona. Quan el TGV connecta Lleida, Tarragona i Barcelona, a Girona encara es viatja amb Rodalies de l’edat de pedra i la connexió internacional es un projecte. O mentre la N-II ja s’ha desdoblat gairebé arreu, a la Selva, al Gironès i a l’ Empordà es una versió local de la ruta de l’infern. Amb aquests precedents no seria estrany que les torres d’alta tensió fossin de mantega, vist com es van agenollar davant l’atac de la neu. Però no cal preocupar-se, perquè Girona és el paradís on no passa mai res, els gironins no aixequen la veu, no es queixen... ja se sap, Girona rai!
El manifest anguniós dels alcaldes que demanaven respecte i dignitat per als seus pobres maltractats es pot convertir en un espetec pirotècnic. Tal com va passar en les nevades anteriors, on també es van doblegar torres i els gironins van ser reduïts a la condició de ciutadans de tercera. En aquesta com en altres desgràcies, després de la santa indignació i algun mecasum seu!, tot va continuar igual esperant el pròxim terrabastall.
Ara queda clar: més enllà de la Tordera és territori cherokee on les maneres florentines se les passen pel clatell. Per tant, si Girona torna al segle XIX, la culpa serà dels responsables i institucions gironines adormides mentre els amanyaguen el llom. Girona rai! Quina collonada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada